L'alegria que passa

Un poble qualsevol, vulgar i ensopit, rep la visita d’un petit grup ambulant de comediants. L’estil de vida monòton i materialista del poble contrasta amb el dels comediants, bohemi i rodamón. Només el fill de l’alcalde, en Joanet, que ha rebut certa formació, és capaç d’entendre la poesia que s’amaga en la vida errant dels artistes i, d’alguna manera, els enveja.
L’espectacle que el grup ambulant ofereix al poble no acaba d’anar bé, la majoria no l’ha entès i els comediants han d’abandonar el lloc de forma precipitada, condemnant-lo, simbòlicament, a una vida de prosa, sense poesia.